Hola, sóc Catibel de la Fuente i aquest és el poema que feren els alumnes de 6è a partir de la descripció de la seva habitació mitjançant un tex decriptiu i una llista d'objectes:
"Un llit molt alt, però no és una llitera.
Un armari al descobert.
Un reproductor de música.
I una llum que s'encén poc a poc.
Una televisió que la vaig tenir per la meva comunió.
Uns objectes de petita.
Uns peluixos del meu aniversari.
I una llum que s'encén poc a poc.
Una taula on faig de tot.
Un ordinador meu propi.
Uns coixins preciosos.
Mils de cd's!
I una llum que s'encén poc a poc.”
La llista inicial era aquesta:
“Una televisió que la vaig tenir per la meva comunió.
Un llit molt alt, però no és una llitera.
Una taula on faig de tot.
Uns objectes de quan era petita
Uns peluixos del meu cumple.
Un armari al descobert.
Uns coixins preciosos.
Un ordinador meu propi.
Un reproductor de música.
Mils de cd's.
Una llum que s'encén poc a poc.”
Decidirem fer grups d'objectes:
Començam a fer grups de coses que se
semblen:
* Objectes sentimentals:
Una televisió que la vaig tenir per la meva comunió.
Uns objectes de petita.
Uns peluixos del meu cumple.
* Mobles:
Un llit molt alt, però no és una llitera.
Un armari al descobert.
Un reproductor de música.
* Coses personals, ara que ja sóc gran:
Una taula on faig de tot.
Uns coixins preciosos.
Un ordinador meu propi.
Mils de cd's.
* Frase clau o màgica:
Una llum que s'encén poc a poc.
I decidim fer els següents canvis perquè sembli un vertader poema:
* Posar una i al principi de la frase clau.
* Afegir una signe d'admiració a Mils de cd's
*Repetir la frase clau al final de cada grup
* Deixar un espai al final de cada grup perquè sigui una estrofa.
* Canviar "cumple" per "aniversari".
I amb el mateix mecanisme ens posarem a fer la resta de poemes amb els ingredients precisos: nins i nines i llistes llarguíssimes de coses, pensaments, emocions.
dilluns, 7 de març del 2011
diumenge, 6 de març del 2011
La creació de textos a partir d'una estructura sintàctica.
Hola , som nAdela Socias i us present la meva proposta didàctica.
-CURSOS PARTICIPANTS.
En aquesta activitat han participat alumnes de tercer curs de primària de les dues aules de l’escola.
-OBJECTIUS:
· Reconèixer les parts més senzilles d’una oració. Subjecte , verb i complement.
· Utilitzar una estructura sintàctica per crear frases , barrejar el seu contingut i redactar-les de nou.
· Redactar històries senzilles a partir d’una frase.
· Fomentar la imaginació , la creativitat i la participació de tot el grup en la realització d’aquesta activitat.
1-La professora explica la composició de les frases senzilles a partir de preguntes:
-Qui? Què fa? Com? -Na Maria està asseguda--.La pilota es blava.
Si el verb es transitiu la pregunta seria què? -Na Maria menja una poma.
2-Cada nin escriu una frase inventada per ell mateix , seguint aquesta estructura.
3-La professora las recull totes i les retalla i barreja en tres munts – Subjecte-Verb i Predicat.
4-La mestra treu un paper de cada munt i diu en veu alta la nova frase .Aquesta frase la copia un nin com a títol de la seva historia -unes poques línies-
Així es van llegint totes les frases que resulten i es van copiant com a títols d’històries inventades.
dissabte, 5 de març del 2011
Text
N'Aina ha vengut d'Àfrica amb la seva mare mentre el seu pare lluitava per la pau. Ha arribat fa deu dies, enyora la calentor i la claror del sol al seu país. Aquí fa fred i els niguls són grisos.
La casa és buida, solitària, no hi ha ningú i, en silenci, la teringa de formigues camina decidida cap el rebost.
- On van? Què cerquen? Són moltes, vull seguir-les! Tenc por de la foscor.
S'apropa la mare, que tranquilitza n'Aina cantant la cançoneta tantes vegades sentida:
Quan la bombolla cau enterra
deixa un cercle dibuixat,
i els mils colors de la natura
en el teus ulls reflexats.
- Mare, i la música? Amb la veu de la mare, les paraules tenen color.
- Podem fer música pegant copets als pots de la finestra.
S'abracen mare i filla, fixant la mirada al carrer, cercant la llum i una claror que, per uns instants, les retorni a la seva llar.
Quants gratacels falten per no veure el sol?
Catibel
divendres, 4 de març del 2011
diccionari
Aquestes dues històries es varen construir fent servir el diccionari. En grups de set o vuit alumnes, cada alumne obria el diccionari per una pàgina a l'atzar i triava la paraula que més li agradava. Tots el del grup escrivien la paraula en un full i així fins a completar totes les paraules.
Amb aquestes paraules havien de construir una història.
Malenconia Croqueta Joier Gamba Favor Heroïna Química Pinzell
EL PINZELL MÀGIC
Hi havia una vegada una super heroïna que cada vespre sopava d'una croqueta de gamba.
Ella feia feina a un laboratori de química.
Un dia va fer un favor a un joier amic seu i ell li va regalar un pinzell màgic.
Quan la super heroïna sentia molta malenconia pintava amb el pinzell alguna cosa que la fes feliç i el dibuix es feia real.
Granota Llàstima Fòssil Incendi Rosca Fang Porqueria
LA GRANOTA I EL SEU PITJOR MAL SON
Hi havia una vegada una granota que sentia molta llàstima perquè els seus pares havien mort.
Un dia va començar a ploure. La granota estava devora d'un llac i va veure com els seus pares es cobrien de fang. El dematí la granota es va aixecar prest per veure com estaven els seus pares i va veure que s'havien convertit en uns fòssils.
Va enterrar els seus pares dins el fang pudent. Al damunt hi va posar una rosca amb flors que era el què més agrada a la mare i al pare el seu barret de porqueria .
Tot allò que havia passat era un somni, es va aixecar i va dir:
Ostres!! que bé, només ha estat un mal son.
Tòfol
dijous, 3 de març del 2011
Producció de textos
Incomunicació
-Tenia hora a les quatre i a les cinc encara no havia arribat, ahir vaig anar atabalada, no em va agradar el meu estrés.
Va comentar na Joana, mentre besava la filla.
La filla ni la va mirar.
- Jo he de fer una carrera per venir aquí i tu em rebs amb els teus problemes.
El temps no em basta per fer-ho tot. Estic molt cansada, vaja el dia d'avui!
Mentre s'asseuen, el cambrer demana:
- Què beuran vostés? Pegant un cop d'ull a la filla.
Ella demana un wisky i se l'empassa d'un glop.
La mare comença a plorar i treu el pinta llavis del bolso.
- Estic bloquejada, com a cansada, les idees no em surten, ja no sé com arribar-te.
Cristina
REFLEXIÓ ÍNTIMA
Aquests dies, més que mai, un s'adona que la vida passa mentre vas fent projectes o pensant en banalitats.
Quin dematí! Avui hem acomiadat na Pilar, bona persona, bona mestra.
Quin dematí! Avui hem acomiadat na Pilar, bona persona, bona mestra.
El dolor de la seva absència i la lenta dolçor del seu record ens farà sentir que les persones estimades mai no s'obliden.
Tòfol, Francisca, Jerònia
dilluns, 28 de febrer del 2011
dijous, 24 de febrer del 2011
més coses
tres cosetes més:
UNA:
que per entrar al blog no cal clicar tota l'adreça. electrònica. ens podem estalviar allò de "@gmail.com"
DUES:
que si quan escriviu a la finestreta de les entrades i feu un punt i a part el text no salta de ratlla, feu-ho amb la fletxeta d'anar avall o amb el ratolí (a vegades passen, aquestes coses)
TRES:
que estaria bé que quan la gent escrivís una entrada hi posés la seva foto, aixì sabrem qui som. (a sobre la finestreta, a l'eina de "inserir imatge". si la teniu al vostre ordinador heu de clicar a "tria els fitxers)
V.
UNA:
que per entrar al blog no cal clicar tota l'adreça. electrònica. ens podem estalviar allò de "@gmail.com"
DUES:
que si quan escriviu a la finestreta de les entrades i feu un punt i a part el text no salta de ratlla, feu-ho amb la fletxeta d'anar avall o amb el ratolí (a vegades passen, aquestes coses)
TRES:
que estaria bé que quan la gent escrivís una entrada hi posés la seva foto, aixì sabrem qui som. (a sobre la finestreta, a l'eina de "inserir imatge". si la teniu al vostre ordinador heu de clicar a "tria els fitxers)
V.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)