dijous, 3 de març del 2011

Producció de textos

Incomunicació
      -Tenia hora a les quatre i a les cinc encara no havia arribat, ahir vaig anar atabalada, no em va agradar el meu estrés.
      Va comentar na Joana, mentre besava la filla.
      La filla ni la va mirar.
      - Jo he de fer una carrera per venir aquí i tu em rebs amb els teus problemes.
      El temps no em basta per fer-ho tot. Estic molt cansada, vaja el dia d'avui!
      Mentre s'asseuen, el cambrer demana:
      - Què beuran vostés? Pegant un cop d'ull a la filla.
      Ella demana un wisky i se l'empassa d'un glop.
      La mare comença a plorar i treu el pinta llavis del bolso.
      - Estic bloquejada, com a cansada, les idees no em surten, ja no sé com arribar-te.
                                                                                                                                                               Cristina

REFLEXIÓ ÍNTIMA
Aquests dies, més que mai, un s'adona que la vida passa mentre vas fent projectes o pensant en banalitats.
Quin dematí! Avui hem acomiadat na Pilar, bona persona, bona mestra.
El dolor de la seva absència i la lenta dolçor del seu record ens farà sentir que les persones estimades mai no s'obliden.

                                                                                                                                     Tòfol, Francisca, Jerònia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada